Cristina Campos Pla de l’IES JAUME I d’Ontinyent
Cartes al passat
T’escric aquesta carta per a tancar un cicle més per seguir construint la meva història, per a agrair-te tot el que has fet per mi i per a demostrar-te que soc més forta que mai.
T’has convertit en la meva millor amiga de dia, però quan el sol descansa i la lluna treballa, la meva pitjor enemiga. Em manipules, em fas creure que tot és culpa meva, m’obligues a fer coses que no vull, coses doloroses, complicades d’entendre als ulls d’una persona que no vol veure més enllà de la aparença d’un altra. Intente ser forta, pero em guanyes, em guanyes a una guerra que soles existeix al meu cap. Així eres tu, preciosa quan jugues al meu favor, destructiva quan no ho fas.
Podria tirar-te tantes coses en cara, com que el teu subconscient boig era l’excusa per a matar-me o que acabares amb la meva salut mental però preferisc agrair-te les coses que, gràcies a tu, m’han fet obrir els ulls.
T’agraïsc totes aquelles nits que no em deixaves descansar recordant cada guerra que había perdut, fent que se me quedara la marca de cada derrota en el cos. T’agraïsc que em buidares, que feres que no sentirà res, que m’introduïres en un immens forat oscur , perquè gràcies a d’això vaig tindre una amiga nova, pensava que la coneixia, però me adonat de que ahí dins la vaig conèixer de veritat, la tristesa.
T’agraïsc tot això i moltíssim més perquè m’has fet veure que jo soc molt més forta del que em semblava, m’he adonat que totes les ferides que un dia em vas fer després de manipular-me els pensaments, en un futur seran comptes de batalles que podré comptar amb el cap ben alt.
He vist la mort de tan prop que ja no li tinc por, ara pose una mà en el foc i l’altra en el cor, per la persona que s’ho mereix. També he entès que mereixc riure, plorar, divertir-me, aprendre, equivocar-me i viure. Sobretot mereixc viure.
Tot el món te enemics, per unes coses o per altres pero els tenim. Jo també en tinc, una que em pensaba que podía acabar amb mi, però he acabat guanyant una guerra que semblava que tenia perduda. Soles em queda dir-li que estic preparada per a tot el que vinga, amb un escut i una armadura com els que portaven els grecs quan batallaven contra Troya.
Per aixo aquesta carta es per a la meua pitjor enemiga, la meua ment.