SEGON GUANYADOR CONCURS CONTA’M: Concurs de Relats curts sobre Salut Mental

Pau Gironés Musté de l’IES l’Estació d’Ontinyent

Una història enganyosa
Eren les set de la vesprada i estava tornant a casa tot content després d’un dia llarguíssim. Vaig haver de treballar hores extra per compensar les hores de treball que no hi vaig poder complir la setmana anterior per la grip que m’impedí alçar-me del llit. Estava molt cansat i desitjava poder arribar a casa i descansar.
Vaig arribar a casa i me la vaig trobar cap per avall: papers per terra, finestres trencades, roba desordenada… Em vaig quedar una estona completament quiet i pensatiu a la porta de ma casa per intentar processar el que havia passat. Tot seguit vaig eixir al jardí de ma casa, vaig pegar una vista pel veïnat i vaig preguntar desesperadament a la gent amb qui em vaig anar trobant pel carrer. Tenia l’esperança que alguna persona em poguera ajudar o simplement contar-me alguna cosa que l’haguera pogut sorprendre. Uns minuts després vaig veure que s’acostava la policia. Vaig suposar que algun veí l’havia cridat perquè havia vist com assaltaven ma casa.
Va arribar el cotxe de policia, i mentre li estava contant l’ocorregut al policia, aquest va deixar d’anotar-se coses a l’agenda, em va mirar seriosament, amb mala cara, com si li estiguera prenent el pèl; i em va arrestar inesperadament. Em va posar les esposes i em va pujar al cotxe. En aquell moment em sentia molt soprès i frustrat perquè no acabava d’entendre per què m’arrestaven inexplicablement.
Cinc minuts després, el cotxe s’aturà i el policia em feu vaig baixar del cotxe. Ell, arrossegant-me i arrastrant-me, em portà a una habitació molt menuda. Semblava que hi estava a una presó. L’habitacle tan sols tenia una xicoteta finestra per la qual hi travessava un fil de llum. El llit rectangular es trobava al costat de la tassa del vàter. Hi havia un matalàs més dur que una pedra que descansava sobre una plataforma de ferro; i el coixí pareixia un sac de patates…
L’endemà vaig descobrir on estava; em trobava a un centre de reconversió social. Vaig arribar a la conclusió que potser l’escàndol que vaig armar ahir al vespre va molestar al veïnat i, per això, cridaren a la policia. El que no sabia ningú és que patisc esquizofrènia i potser per això em va semblar veure coses que realment no eren veritat. Per molt que li ho vaig explicar al policia, em prengué per boig i psicòpata, com si no fóra una persona normal, un animal salvatge que no té control.